sábado, 29 de octubre de 2011

Torero!!!

Amb aquest crit taurí es solia, fa uns anys, arengar el cantant o actor que havia fet una bona feina. En els temps que corren, tan de “vacas flacas” per l’art de la tauromàquia potser el canvien per un altre més actual i menys il·legal, una cosa així com “currant” vist com és de difícil trobar i mantenir la feina avui dia.
La veritat és que, ara mateix, no està gaire ben mirat això de jugar-se la vida davant del toro, especialment quan fem servir piques, banderilles i d’altres estris que deixen l’animal més bou que brau de vegades.
Però, sabíeu que torejar ens ve de molt antic? Uns dels primers que ho van fer van ser els habitants de l’illa de Creta.


Ells formaven part del que s’ha anomenat civilització minoica, nom donat per Sir Arthur Evans (8 de juliol de 1851 –11 de juliol de 1941), un arqueòleg britànic que va descobrir un palau a Cnossos. Com que, quan Sir Evans vivia, l’antiguitat clàssica estava molt de moda, va relacionar aquestes restes arqueològiques amb les del palau del rei Minos i la llegenda del Minotaure.

Allà es va descobrir un fresc que és molt famós i que ens mostra uns personatges torejant un animal sense fer-li mal, ja que la juguesca consistia en saltar-li per sobre fent una tombarella. Això s’anomena taurocatàpsia i vol dir una cosa així com “joc amb el toro” en contraposició a tauromàquia que significa “lluita amb el toro” i que és com es coneix actualment l’art de torejar que acaba amb la mort de l’animal per part del torero, com ja sabeu tots. No us equivoqueu, el toro cretenc segurament era sacrificat després. Això permetia que, en l’àmbit de la festa, tothom pogués menjar carn.

L’escena està envoltada per dues franges que representen escates de peix que destaquen el caràcter insular de la cultura. Sobre un fons blau llis, podem observar com un jove realitza un salt acrobàtic per sobre d’un enorme toro salvatge. Hi veiem també com una jove subjecta les banyes de l’animal mentre una altra aixeca els braços com esperant la caiguda del saltador. A la cultura minoica les figures vermelles són nois i les blanques representen noies. Així doncs podem constatar que les dones participaven d’aquesta forma de joc i, per tant, estaven acostumades al tracte amb toros. Dic això perquè, el proper dia, us explicaré la història d’una “torera”, la nimfa Europa.

Dit això, us deixo un parell d’enllaços perquè pugueu ampliar la informació i us desitjo un bon, llarg i merescut pont.
Fins aviat!
Enllaços:

No hay comentarios:

Publicar un comentario