ARA VA DE GRECS! (cronologies i d'altres éssers vius)

Mapa de Grècia als voltants del II mil·lenni a.C.           

Invasió Indoeuropea.- Cap al 2000 aC, o sigui, fa uns quatre mil anys (dic això pels que són de lletres) van arribar a la península grega les primeres onades d'invasors indoeuropeus des del nord-est. De la fusió d’aquests amb els habitants autòctons de l’Egeu va sorgir, amb el temps, el poble que anomenem “grecs” i la seva civilització.

L'illa de Creta amb les ubicacions minoiques 

Els Minoics.- Els indoeuropeus no van aconseguir envair Creta ja que, a més de tenir una civilització molt avançada anomenada minoica pel seu mític rei, Minos, fill de Zeus i d’Europa, tenia una poderosa armada i això li treu les ganes a qualsevol que estigui pensant en atacar una illa.

Com a capital o ciutat més important es pot destacar Cnossos, on l’estudiós Arthur Evans va descobrir un palau de sales magnífiques i tan intricades que li van fer pensar si el famós laberint no se l’hauria imaginat algun habitant que s’havia perdut buscant la sortida.

La llengua, coneguda com Lineal A, encara no ha estat desxifrada totalment. Es creu que és predecessora de l’anomenada Lineal B, la qual va servir per escriure el “grec” micènic. Com aquesta sembla presentar un sistema sil·làbic, és a dir que cada símbol equival a una síl·laba.

La cosa aniria més o menys així: Lineal A à Lineal B à Grec.  

Com que moltes de les peces d’argila que han aparegut a Creta escrites en aquesta llengua pertanyen a l’àmbit de l’administració i el comerç, s’ha deduït que els minoics tenien una economia forta i que, segurament, havien establert relacions comercials amb els “micènics” o “aqueus” de les costes peninsulars de Grècia. 

D'aquests, però, parlarem un altra dia.

Tornem-hi!

Els déus no moren.
Aquesta és una premissa molt important a la mitologia clàssica. La immortalitat divina és de vegades un do i de vegades un destorb però sempre és innegable ("impepinable" que deia el meu pare).
Jo no soc una deessa, això està clar, hehe.  Ni tan sols quan corregeixo examens m'ho penso, tot i que segur que és el moment més diví que puc assolir a la meva vida. Però fent ús de la immortalitat que avui dia també ens dona "la dea Internet", vull tornar a escriure, com a mínim durant aquest curs per ajudar o distreure, o ajudar i distreure, o només distreure al personal.
Us deixo una imatge d'un personatge peculiar, capaç segons es deia de ressorgir de les seves cendres.