Virgili 2a part (i encara queda la 3a que ara es porten les trilogies)

Es diu que Virgili va escriure les Bucòliques a instàncies de Polió i les Geòrgiques animat per Mecenes i que va ser August qui li va encarregar la composició de l’Eneida.

Segons Suetoni en la versió de Donat, primer va escriure el poema en prosa i el va dividir en dotze llibres que va anar composant posteriorment sense guardar un ordre rigorós.

Virgili va decidir, quan tenia 52 anys, visitar Grècia i Àsia per veure de més a prop els llocs on transcorria la primera part de la seva obra i així donar-li uns últims retocs perquè li semblava que encara no estava completa. Es va trobar amb August a Atenes i va decidit acompanyar-lo de tornada a Roma però mentre visitaven Megara va patir una insolació molt forta i, tot i que va continuar el viatge, en Bríndisi es va posar pitjor i va morir allà el 22 de setembre de l’any 19 aC.

Les seves restes van ser portades a Nàpols i inhumades (enterrades, no fetes fum) a la ruta que va a Puzzoli, en una tomba a sobre de la qual es va col·locar aquest epitafi que, segons es diu, va composar ell mateix:

                           Mantua me genuit; Calabri rapuere; tenet nunc

                           Parthenope: cecini pascua, rura, duces.

Quan va començar el viatge, havia insistit al seu amic Vari que cremés l’obra si ell no tornava amb vida, però aquest es va negar. Per això, Virgili, abans de morir, demanava els manuscrits per cremar-los ell mateix. No li van donar. Aleshores, veient que la seva situació empitjorava, va llegar-los a Vari i a Tuca amb la condició que no es publiqués res que no hagués publicat ja ell mateix. August per la seva banda va donar-los unes altres ordres: publicar l’Eneida traient el que era superflu i no afegir absolutament res. Aquest és el motiu que, al poema, surtin alguns versos incomplets.

Aquí us deixo una imatge del poeta amb Clio i Melpomene, les muses de la història i la tragèdia respectivament. Al papir que té sobre les cames es pot llegir el 8é vers de l'Eneida: Musa, mihi causas memora quo numine laeso. Això es troba al Museu Nacional del Bardo a Tunis, Tunísia.