Comença un nou curs i aquest any m'ha caigut en gràcia un curs de 4rt d'ESO i un de 2n de Batxillerat que espero puguin treure algun profit d'aquestes publicacions o, si més no, a mi em serviran per preparar les classes i, el millor de tot, els exàmens!!!
Alea iacta est!
VIRGILI
La
primera biografia d’aquest autor data del s. I dC i és obra del poeta M. Valeri
Probo. La més extensa i detallada, però, és la de Suetoni que va ser reproduïda
després per diferents autors, entre ells Donat i Filargiri. Totes es troben
editades amb el nom de Vitae Vergilianae
(J. Brummer, Leipzig, 1912).
També
tenim com a font per a la vida de Virgili, els detalls que ens subministren
alguns dels autors llatins contemporanis o immediats a ell: Horaci, Ovidi,
Suetoni, Tàcit, Lucà, Marcial, Plini i d’altres.
Segons
Probo i Suetoni Donat, Virgili va néixer el 15 d’octubre de l’any 70 aC, durant
el primer consolat de Pompeu i Cras, a l’aldea d’Andes, a prop de Màntua.
Es
veu que el seu pare era d’origen humil, segons uns, alfarer; segons uns altres,
criat d’un viator anomenat Magius que
el va casar amb la seva filla. A partir d’aquest moment es va dedicar a
l’explotació de fustes i a la cria d’abelles. D’aquest matrimoni van néixer
tres fills: Siló, Flac i Publi, però els dos primers van morir prematurament.
Tot
i que no es va dedicar als treballs agrícoles, els coneixia, i estimava molt la
terra, els animals i el camp.
Com
que era molt intel·ligent i la seva salut per a les feines camperoles no era
molt bona, els seus pares van decidir fer d’ell un home il·lustrat i el van
enviar a Cremona per tal que cursés els estudis de Gramàtica fins els setze
anys, edat a la qual va prendre la toga viril (segons diuen Donat i Flagiri, el
mateix dia que va morir Lucreci). Després va estudiar Retòrica i Filosofia,
primer a Milà i, per últim, a Roma. Sembla ser que aquí va ser company del
futur emperador August.
Virgili
va ser introduït aviat en el cercle dels poetes anomenats neoteroi i que portava endavant el poeta Catul, el desig del qual
era implantar a Roma una poesia culta de l’estil de l’alexandrina. Els neoteroi eren coterranis de Virgili, és
a dir, de la Gàlia Cisalpina: el propi Catul, Helvi Cinna, Furi Bibàcul i
Quitili Varró. Els models a seguir eren Cal·límac i Teòcrit.
A
l’any 42, un desafortunat esdeveniment, una gran victòria de Marc Antoni i
Octavià sobre les tropes republicanes de Brut i Cassi a Filipos, va tenir com a
resultat l’expropiació de la finca de Virgili que no va aconseguir que se la
retornessin.
Entre
aquest any i el 37 aC, Virgili va escriure les Bucòliques que, recitades sovint
al teatre, van donar-li molta fama. Tàcit explica als seus Diàlegs que, una
vegada, mentre Virgili era present al teatre, tots els espectadors es van
aixecar i li van retre els mateixos honors que al mateix August.
Després
de la publicació de les Bucòliques, el poeta va ser introduït al cercle de
Mecenes, gran protector de les lletres, del qual va arribar a ser un gran amic.
Aquest sí que va compensar Virgili per la pèrdua del seu patrimoni regalant-li
una finca a Nola (al sud de la capital) i una casa a Roma, tan a prop de la
seva pròpia que, el poeta, es podia ficar indistintament en una o en l’altra si
tenia necessitat de refugi.
Virgili
va començar l’any 37 aC a escriure les Geòrgiques, treball que, segons explica
Suetoni en la versió de Donat, li va ocupar 7 anys.
Quan
August va tornar de la batalla d’Actium, va dedicar quatre dies a sentir la
lectura d’aquesta obra. La tasca de llegir les Geòrgiques va estar a càrrec de
Virgili ajudat per Mecenes que el substituïa quan el poeta estava cansat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario