Aquesta és una premissa molt important a la mitologia clàssica. La immortalitat divina és de vegades un do i de vegades un destorb però sempre és innegable ("impepinable" que deia el meu pare).
Jo no soc una deessa, això està clar, hehe. Ni tan sols quan corregeixo examens m'ho penso, tot i que segur que és el moment més diví que puc assolir a la meva vida. Però fent ús de la immortalitat que avui dia també ens dona "la dea Internet", vull tornar a escriure, com a mínim durant aquest curs per ajudar o distreure, o ajudar i distreure, o només distreure al personal.
Us deixo una imatge d'un personatge peculiar, capaç segons es deia de ressorgir de les seves cendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario