Com que dintre d’unes setmanes marxem a Itàlia uns quants alumnes de quart d’ESO, dos professors amants de l’aventura i una servidora, he pensat de penjar al bloc alguns comentaris que he anat repescant sobre els loca que visitarem.
Aquesta és la primera entrega.
HISTÒRIA DE VENÈCIA
La ciutat de Venècia s’estén sobre una sèrie de 119 illes que emergeixen d’una àmplia llacuna situada entre terra ferma i mar obert.
La seva fundació data de l’any 421. Alguns habitants del Vènet, expulsats pels pobles gots, es van refugiar en aquestes terres pantanoses de la desembocadura del riu Po constituint la ciutat de Venècia.
A l’any 697, les famílies riques escullen el primer Dux.
Al 829, es transportat des d’Alexandria el cos de l’evangelista Sant Marc. Aquest es convertiria en el patró de la ciutat.
Venècia va expandir el seu poder amb el comerç de les sedes i les espècies que portava de Constantinoble (l’antiga Bizanci) y d’Alexandria. Un dels negocis més productius era el tràfic d’esclaus. A partir del s.XIII les relacions comercials establertes en Turquia, Síria i Palestina, entre d’altres ciutats, a conseqüència de la Quarta Creuada, va impulsar l’apogeu de Venècia. Així va arribar l’època de Marco Polo, símbol de l’esperit venecià.
Més tard, ja al s.XV, Venècia era el centre del comerç mundial i la ciutat portuària més gran del món, amb més de 200.000 habitants. Els palaus es fan cada vegada més luxosos, decorats per artistes com Veronese i Giorgione.
En aquesta època, la ciutat va arribar al seu màxim esplendor i, com tots sabem, quan s’està a dalt de tot, només es pot caure. Amb la pèrdua de Constantinoble i el descobriment d’Amèrica, s’inicien una sèrie d’estira i afluixa polítics que van acabar afeblint-la fins al punt de deixar-la gairebé morta al s.XVII quan, a conseqüència de la pesta, va perdre un terç de la seva població.
La inestabilitat política caracteritzà la història de Venècia als segles posteriors fins que, el 19 d’octubre de 1866, es firmà el Tractat de Venècia pel qual Àustria cedia la ciutat a França i aquesta, per la seva part, a Itàlia.
Després d’una votació popular, la ciutat va entrar a formar part d’Itàlia definitivament.
